Josep Güell: una vida dedicada a l’ensenyament amb passió i humor

Els inicis

Si fem un viatge en el temps… recordes el primer dia que vas entrar a la nostra escola com a professor?Sí, un dia 1 de setembre del 1997, el meu primer claustre general a l’escola Mare de Déu del Roser de Sant Vicenç de Castellet.

Quan vas decidir que volies dedicar-te a la docència? Algú et va inspirar o va ser una revelació com si haguessis vist la llum?
Tot i que havia fet classes particulars durant els meus estudis, finalitzada la carrera, algú molt proper em va inspirar.

L’aventura de ser professor

Segur que has viscut situacions divertides a classe. Ens expliques alguna anècdota que encara et faci riure?
Un dia, després de molta paciència, vaig dir-li a un alumne “agafa la porta i marxa cap a direcció”. L’alumne va desmuntar la porta i va quedar esclafat entre la porta i la paret. Tota la classe es va fer un fart de riure, el van ajudar a tornar a muntar la porta entre riure i riure, i l’alumne va tornar al seu lloc.

Els alumnes sempre sorprenen… Quina és la resposta més inesperada o genial que t’han donat mai en una classe?
Durant aquests anys de respostes inesperades n’hi ha hagut moltíssimes, tant en situacions quotidianes de classe com en exàmens. Ja us he posat un exemple en la resposta anterior.

Hi ha algun alumne/a o alguna situació que t’hagi emocionat especialment?
Tots els alumnes que he tingut han creat en algun moment situacions emocionants o especials al llarg de la seva estada a l’escola.
Us en puc explicar una de tantes: un dia jo tenia afonia. En arribar a classe, un alumne em va demanar què em passava, i en veure que no tenia veu, va cridar a la resta de companys: “CALLEU, QUE EL JOSEP NO POT PARLAR”.

L’ensenyament ha canviat molt amb els anys. Ara hi ha més tecnologia, però… hi ha alguna cosa que no ha canviat mai dins d’una aula?
El que no ha canviat durant la meva etapa de docent, tot i l’ampliació de la tecnologia a les aules, és la facilitat o dificultat que mostren alguns alumnes en l’adquisició dels diferents aprenentatges. Alguns dels alumnes que sembla que ho saben tot mostren dificultat en temes simples, i alumnes que mostren que no saben tant com els anteriors poden resoldre temes complexos sense dificultat.

La gran família de l’escola

Si haguessis de definir aquesta escola amb tres paraules, quines serien?
Pensament, metodologia i unió.

Has vist passar generacions d’alumnes… T’ha passat alguna vegada que un exalumne/a t’hagi saludat i tu hagis pensat: ‘Ai, qui era aquest?’ Explica’ns l’anècdota.
Sí, m’ha passat pensar “qui és aquest?”. Però és molt gratificant quan veus que els exalumnes et recorden i et saluden amb alegria. Algunes vegades no recordo el seu nom, els hi demano i recordem anècdotes. Me’ls he trobat en comerços locals, espais d’oci, amb parella, amb fills…
Com a anècdota, després d’anys alguns alumnes, quan em troben, encara m’agraeixen la cura i l’acompanyament rebut durant les interminables hores que vàrem passar en un aeroport de Londres. Aquesta traumàtica situació ha creat un vincle molt bonic entre els alumnes i jo.

Els professors sempre diem frases típiques… Tens alguna expressió que has repetit tant que segur que els teus alumnes la recordaran per sempre?
El primer dia de classe amb els alumnes de primer d’ESO els rebia amb l’expressió: “BON DIA NOIS I NOIES, ARA SOU ELS PETITS D’ESO”, i es quedaven sorpresos. En arribar a segon, em deien: “JA NO SOM ELS PETITS D’ESO”.