La història ens demostra que les grans revolucions tecnològiques, com va ser internet als anys 90, sempre generen dubtes i resistències; quan va aparèixer la xarxa, molts qüestionaven la seva utilitat real o tenien por dels seus riscos. Avui, però, ningú posa en dubte que internet ha canviat radicalment com aprenem, treballem i ens relacionem. Amb la intel·ligència artificial (IA) vivim un procés similar: una eina tecnològica disruptiva similar que, utilitzada amb els criteris adients, pot transformar positivament l’educació i el món.
El repte actual no és decidir si permetre o prohibir la IA a les aules -això seria com voler aturar internet-, sinó com integrar-la de manera que millori l’aprenentatge, sempre però, sense substituir les capacitats humanes més bàsiques. La clau està a trobar l’equilibri entre aprofitar les seves possibilitats i mantenir l’esperit crític que tant caracteritza als humans.
Per aconseguir això, hauríem de poder actuar en 3 grans punts:
- Formar en competències digitals avançades, entenent com funcionen els algorismes i les seves limitacions.0
- Fomentar l’ús ètic, ensenyant a distingir quan és útil i quan pot ser una eina enganyosa o poc fiable.
- Potenciar les habilitats exclusivament humanes com la creativitat, l’empatia i el pensament crític.
Som els docents i la societat actual que tenim ara l’oportunitat d’escriure un nou capítol en la història de la pedagogia. Igual que els bons mestres van aprendre a utilitzar internet com a eina educativa, ara han de guiar els alumnes en l’ús adaptat de la IA. Això implica dissenyar activitats que combinin la tecnologia amb la reflexió personal, ensenyar a contrastar la informació generada per IA o a aprofitar les seves possibilitats per a l’atenció personalitzada de l’alumnat.
El futur de l’educació no està en la tecnologia per si mateixa, sinó en com la fem servir per millorar l’aprenentatge. La IA, com abans internet, és una oportunitat si sabem aprofitar-la amb sentit comú i visió pedagògica. El nostre objectiu ha de ser formar ciutadans preparats per un món canviant, que sàpiguen utilitzar les eines tecnològiques i digitals sense dependre’n cegament. Aquesta és la nova alfabetització del segle XXI.
