La importància de fer comunitat a l’escola és essencial per viure en un entorn d’aprenentatge positiu i enriquidor. La nostra escola ha cregut i viscut sempre formant una xarxa rica en la diversitat de la comunitat educativa: alumnes, famílies, docents, personal administratiu i personal de serveis.

Aquesta unió, aquest treball conjunt per un objectiu comú, aquest posar el cor en tot allò que fem, han estat valors que el Gabriel (porter, conserge, recepcionista, el nostre Gabriel) ens ha mostrat sempre.

Ell, amb el seu “bon dia”, amb la seva disponibilitat per ajudar i  buscar solucions malgrat les dificultats, amb la seva dedicació i, en general, el seu tarannà, ha fet que tot fos més planer.

Ha estat el seu saber fer comunitat des d’un passat, durant el present i, de ben segur, en un futur, amb la tan esperada i merescuda jubilació, que el Gabriel continuarà fent comunitat.

Sí, en Gabriel es jubila. 

La seva estada a l’escola ha estat un llarg camí que va començar gairebé fa trenta anys, quan, com a pare de la seva filla petita escolaritzada al Centre, i el seu compromís amb la comunitat educativa, el va portar a fer les tasques de President de l’AMPA en el curs 1996-1997.

En aquells moments, passava per un moment laboral difícil, fet que el va portar a oferir-se per a qualsevol feina a l’escola. La seva implicació i col·laboració, van donar fruits positius. Davant de la seva petició, les Germanes Dominiques li van oferir unes primeres tasques com a porter. En aquells temps, ja treballant a jornada completa, la seva responsabilitat era el manteniment de l’edifici, incloent dissabtes al matí .També va col·laborar en graduacions, pessebres vivents, muntatge de carrosses del carnaval, i fins i tot va ser confident en els Amics Invisibles. Així ha estat i serà fins el proper 17 d’agost, quan començarà un nou capítol de la seva  vida: la seva etapa de jubilat.

Deixant de banda el món laboral, durant tots aquests cursos, ha viscut diferents canvis de comunitats de Germanes, la implantació de l’ESO al Centre i el pas de l’escola Mare de Déu del Roser  a formar part de les 25 escoles FEDAC.

El que més fa gaudir a en Gabriel en el dia a dia és el contacte amb els nens. Se sent ple d’orgull cada vegada que coincideix amb exalumnes que  el recorden de bon grat, amb afecte i gratitud, pels dies que van passar a l’escola i tot allò que van viure junts.

Aquest gaudir de les relacions amb les persones sempre ha anat acompanyat de molta paciència. I seria aquest el consell que li passaria a la persona que el rellevi: el valor de la paciència.

Una paciència que de ben segur posarà en pràctica en la seva nova etapa vital, quan dediqui el seu temps a fer d’avi i també a trobar moments per a ell mateix. Si la salut i les forces l’acompanyen, també farà tasques de voluntariat.

Des de la seva sinceritat, afirma que és creient i ens assegura que “venim al món per cuidar els altres”, i ens recorda que el veritable llegat resideix en el que donem, essent  més feliç el que dona que el que rep.

De segur que les seves properes vivències les sabrà encabir i viure  dins del seu saber fer comunitat. Gabriel, tota la Comunitat Educativa de FEDAC Sant Vicenç et vol agrair els anys de feina ben feta, d’acompanyament, de reflexió i de convivència que has compartit amb tots nosaltres.

Moltes gràcies, Gabriel. Per tot.