Són les nou del matí i, mentre els alumnes estan a les aules, la cuina de FEDAC Sant Vicenç ja està en acció. L’Ikram i la Ile entren, encenen totes les màquines i posen en marxa una jornada en què parar gaire no entra dins del menú.

Preparar el dinar de tot un centre no és ben bé com fer-se un entrepà ràpid a casa. Aquí cal organització, rapidesa i, sobretot, tenir molt clar què s’ha de començar primer. Elles ens expliquen que sempre preparen abans els plats que necessiten més temps de cocció; després venen els més ràpids i, finalment, els menús especials per a l’alumnat amb al·lèrgies. I no, no hi ha una que només remeni l’olla i una altra que només vigili el forn: totes fan una mica de tot.

Per fer-nos una idea de les quantitats, un dia que toca pasta poden arribar a cuinar entre 12 i 13 quilos de pasta en sec. Ara bé, el moment més intens arriba aproximadament una hora abans del servei. És el moment en què tot ha d’estar preparat, calent, ben organitzat i a punt per arribar al menjador. I entre tots els plats del menú, n’hi ha un que sembla tenir el títol de favorit indiscutible: el pollastre amb salsa. Quan apareix, triomfa. 

Com en tota cuina, també hi ha dies que semblen impossibles o desbordants. Un dels que més recorden va ser durant un menú especial de Nadal. Just aquell dia, el gas no funcionava i van haver de preparar el brou amb bombones. I, com si la situació no fos prou, aquell mateix dia van venir els inspectors. Per sort, amb recursos, nervis ben controlats i molta experiència, el dinar va sortir endavant. 

El que més els agrada de la seva feina és cuinar per als alumnes i oferir-los una alimentació saludable. Al final, darrere de cada safata hi ha molta més feina de la que sembla: planificació, dedicació i ganes que tot surti bé.

Així que, la pròxima vegada que anem al menjador i veiem que hi ha pollastre amb salsa, ja ho sabem: darrere d’aquell plat hi ha hores de feina, molta organització i un equip de cuina que cada dia s’encarrega que ningú marxi amb gana.